Aquest dissabte participa al Correllengua d'Argentona 2010

Un any més la coordinadora d'associacions per la llengua d'Argentona (CAL) organitza el correllengua de la nostre vila amb un seguit d'actes durant el proper dissabte 23 d'octubre, esperem que gaudiu de la jornada!

Programació:

*17h Concurs de bitlles catalanes

*18h Tarda infantil i vesprada de cultura popular

*20h Lectura del manifest i cant dels segadors

*21h Sopar popular

*22h i fins les 3:30h Concerts amb: el tramvia de siddharta + Goliath + IGITAIA + DESKARATS + espetec final!

us hi esperem a tots i totes!

www.cal.cat

Al Papa, ni l'esperàvem a València ni l'esperem a Barcelona!

El proper 7 de novembre el Papa Benet XVI, màxim responsable de l'Església Catòlica i Cap d'Estat de Ciutat del Vaticà, tornarà a visitar els Països Catalans quatre anys després de la V Trobada Mundial de les Famílies a València.

La visita del 2006 va servir per corroborar que aquest tipus d'actes no representen més que una excusa per exaltar i fer propaganda del catolicisme amb la col·laboració a tots els nivells de l'administració d'un Estat que assegura ser aconfessional.

Uns actes que tenint en compte el pressupost amb què compten representen una autèntica provocació en una època on els diferents governs autonòmics i estatals es dediquen a imposar retallades socials i laborals excusant-se amb “la crisi”.

Uns actes, a més, on el moviment eclesiàstic aprofita per promoure la seva doble moral defensant “valors” i idees com l'homofòbia, el sexisme o la criminalització de l'avortament i els preservatius mentre es fa l'orni amb els escàndols de pederàstia que surten dia sí dia també del seu si o mentre continua sense disculpar-se pel suport a règims feixistes com el Tercer Reich o el franquisme.

És per això que des de Maulets, el jovent independentista revolucionari, rebutgem la presència del Papa Benet XVI al nostre país i animem al jovent català a participar de les diferents mobilitzacions que hi ha previstes al respecte.

Jo no t'espero! Ni a Barcelona, ni a València, ni enlloc!

Cada 12 d’octubre és anticapitalista, antifeixista i antiracista!

Les organitzacions, col·lectius i activistes que subscrivim aquest manifest expressem el nostre rebuig profund al caràcter festiu amb què es commemora el 12 d’octubre a l’estat espanyol i en gairebé tots els països d’Amèrica.

Se celebra una conquesta politico-militar que va implicar l’extermini de més de 80 milions de persones, l’establiment d’una jerarquia racial, l’esclavitud tant dels pobles originaris com de pobles portats de les llunyanes terres d’Àfrica i de la Xina i la consolidació de estructures racistes que perduren fins avui. Se celebra una conquesta que va destruir cultures autòctones i formes d’organització no mercantil amb l’objectiu de tirar endavant l’espoli econòmic i sistemàtic dels recursos naturals.

Es va consolidar llavors un sistema colonial, que avui s’expressa en les polítiques neoliberals.

No, no tenim res a celebrar. Els costos van ser molt alts i els beneficis se’ls van anar quedant uns pocs… No, no hi ha res a celebrar, quan la imposició dels Estats com a forma política requerida pel capitalisme ha implicat la imposició d’un projecte homogeneïtzador de les diferents nacions i cultures, negant sistemàticament el dret a l’autodeterminació.

L’ideari imperialista es renova en el projecte franquista de la “hispanitat”, d ‘”una, grande y libre”, i es manté fins avui, imposant-se de manera violenta als Països Catalans, així com en altres pobles de la península ibèrica. A Madrid, cada 12 d’octubre, l’estat espanyol fa desfilar l’exèrcit, per fer-nos recordar que el que no aconsegueix amb la raó ni la justícia, ho fa a través de la força. S’imposa la desmemòria. Tot intent de recuperació de la tradició de lluita dels pobles de l’estat espanyol és reprimida.

Després del colonialisme esclavista, Anglaterra, la potència mundial de llavors, va promoure la independència formal de les colònies americanes, per imposar el lliurecanvisme com a nou model d’explotació. Avui la globalització en els termes de les multinacionals fonamentalment europees i nord-americanes l’aprofundeix l’espoli.

En el marc d’un model socioeconòmic en crisi de superproducció i que ha estès la misèria, els governs de les multinacionals han necessitat desarmar als pobles, tirant per terra conquestes laborals, socials i democràtiques que fins fa pocs anys van ser bandera dels governs socialdemòcrates.

Privatitzen institucions, béns públics i beneficis, impulsant retallades socials, mentre socialitzen les pèrdues, rescatant a la banca.

Les multinacionals com Repsol, Endesa, Gas Natural-Unión Fenosa, el Banc Santander o Telefònica, amb el suport dels estats, acumulen riquesa en els països del capitalisme perifèric i impulsen de manera violenta un nou cicle d’espoli dels recursos naturals.

Creen les condicions, en el marc d’aquesta crisi, per buscar com sempre un boc expiatori, els immigrants. Aquest cabal humà sense el qual el creixement econòmic no era ni serà possible. La Llei d’Estrangeria i els Centre d’Internament d’Estrangers són l’expressió institucional d’aquestes polítiques.

Ni raça ni hispanitat. Si tenim alguna cosa a celebrar, és que malgrat tot, avui, seguim aquí. Que tot i les ànsies d’homogeneïtzació, d’acabar amb nosaltres, amb les nostres cultures i projectes polítics, amb la nostra dignitat …, nosaltres seguim vius i vives. Vives i combatives.

Avui la resistència del poble maputxe a Xile i la lluita del poble Hondureny contra la dictadura assassina, són clars exemples d’aquesta fermesa, així com la resistència del poble català davant les imposicions de l’estat espanyol.

Celebrem, des d’una memòria viva, la construcció col.lectiva i el caminar constant d’un projecte permanentment creatiu des de les i els de baix.

Botifarrada a la hispanitat [dilluns,11 d'octubre]

Dilluns 11 d'octubre, a partir de les 18:00h a la plaça de l'ajuntament de Mataró:

15a botifarrada a la hispanitat

Escrit d'un maresmenc per la brutalitat del sistema durant el dia 29-S

[29s] Un fantasma travessa la ciutat...

La gent ha dit prou.

Les autoritats afirmen que ha estat un grup anti-sistema, joves amb estètica “okupa” ...

Doncs no. Hem estat nosaltres...

Aquest nosaltres que les furgonetes de la policia va perseguir histèrica durant hores per la ciutat sense poder trobar-lo. Aquest nosaltres que aplaudia quan es trencaven els vidres del “Corte Inglés”.

Aquest nosaltres que va prendre la paraula a la primera assemblea realitzada al banc expropiat de la plaça Catalunya i va dir: "Tinc gairebé cinquanta anys. Estic en atur des de fa quatre anys després de treballar tota la vida. Estic desesperada però aquesta okupació m'ha tornat el somriure ".

A la dictadura democràtica tot es pot dir i res serveix per a res.

Sí, és veritat. Però que en un dels edificis més alts de la ciutat una enorme pancarta proclami "La banca ens asfíxia, la patronal ens explota, els polítics ens menteixen, CCOO i UGT ens venen ... A la merda" és una veritat massa insuportable per al poder.

Perquè cada vegada hi anava més gent i no hi havia ni banderes ni consignes fàcils que ja ningú es creu. El discurs tòpic de l'esquerra havia quedat enrere. Érem senzillament vides precàries que prenien la paraula, i llavors despuntava tota la desesperació, però també les immenses ganes d'inventar camins per resistir juntes; per sortir d'aquesta presó en la que s'ha transformat la vida. "A la merda" era un crit de ràbia. Però a poc a poc aquest crit s'organitzava, s'ampliava, s'enriquia ... i milers de veus se'l feien seu.

Per a la dictadura franquista qualsevol conflicte d'ordre públic era causat sempre per una minoria, i la manera de desqualificar-consistia a dir que es tractava d'estudiants. Estudiant era sinònim de “vago”. Ara la dictadura democràtica insisteix, com sempre, a qualificar-nos de minoria, tot i que en aquest cas ens anomeni vàndals i gamberros. No volen saber que aquesta minoria - aquest nosaltres que es rebela contra aquesta realitat - és la que fa la història. Va caure (parcialment) la dictadura franquista. Sabem també que, tard o d'hora, foradarem aquest sistema d'opressió i misèria com un gruyêre. Perquè milers de persones estan inventant milers de sortides.

I caurà.

Ells tenen el dia. Nosaltres tenim la nit. No ens poden identificar i mai sabran qui som.

Per això ens tenen tanta por...

___

Algun anònim amagat rere l'anonimat de la xarxa.