Els Països Catalans estan en crisi. Però, què vol dir que hi ha crisi? Abans que el terme es posés de moda, no existia la crisi? Quines són les causes d'aquesta crisi? Quines sortides pot tenir? I, sobretot, podem deixar la resolució de la crisi en mans dels mateixos sàtrapes i cacics que l'han provocada?
La crisi capitalista no és, per començar, cap fenomen nou per la classe treballadora dels Països Catalans i del món. Encara menys, pel jovent de les capes populars, que duem anys i panys a mercè de les empreses de treball temporal, acceptant feines precàries i eventuals, sense cap mena d'estabilitat. Feines amb sous mísers que no ens permeten ni tan sols somniar amb la nostra lliure emancipació com a persones. La crisi és, a més, una realitat permanent des que el capitalisme assetja i oprimeix els treballadors i treballadores. Una realitat des de la seva fundació. Cada any moren al món milions de persones a causa de la fam i la misèria, i això passa des de fa segles... però llavors, no existia la crisi?
Per les contradiccions que el sistema capitalista suposa, des de maulets argentona volem deixar clares algunes qüestions:
La crisi capitalista mundial existeix des del moment on la major part de la humanitat està desposseïda. On uns pocs privilegiats són els propietaris dels mitjans de producció i, per tant, tenen el dret a decidir sobre nosaltres. I on les joves, dones, immigrants i treballadores en general, hem estat incapaces d’autoorganitzar-nos per planificar un sistema productiu just.
Els capitalistes i governants estan socialitzant les seves pèrdues i mals càlculs. Qui acaba pagant les conseqüències som nosaltres la classe treballadora i dels sectors més desprotegits. No repartien, en canvi, els nombrosos beneficis què obtenien fa uns mesos.
Així, cada cop de forma més accelerada, tant als Països Catalans com a la resta del planeta, es van succeint acomiadaments (més d'un milió als Països Catalans), congelacions de sous, ofertes de treball precari, desnonaments, augment de l’explotació infantil i sobreexplotació laboral, en general,... i, a més, la complicitat entre poder polític econòmic facilita encara més les agressions envers les classes populars i la joventut assalariada.
Davant d'aquesta realitat l'única solució que ens queda és organitzar-nos per defensar els nostres drets.
És imprescindible que les joves, dones i immigrants, els col·lectius més afectats pel capitalisme, fem pinya i ens unim per fer front al sistema econòmic de les crisis. Hem de ser conscients que la nostra explotació com a treballadors, com a classe, com a nació i com a persones, només afavoreix als empresaris i governants. Mentre nosaltres callem, ells s'enriqueixen, es queden els beneficis del nostre esforç i ens fan pagar els plats trencats quan les coses els hi van malament.
El jovent hem de treballar units, avançar en una sola direcció, sortir al carrer aquest primer de maig per començar a construir una alternativa real de caràcter socialista, capaç de posar el teixit productiu dels Països Catalans sota les directrius no d'uns pocs privilegiats, sinó del conjunt de persones que vivim i treballem en aquest territori.
Que la crisi ens agafi organitzats!
El jovent lluitem pel socialisme!
Assemblea Maulets Argentona-Cabrera de mar
